MP01

Test de Turing: Aquest test requereix que un ordinador sigui capaç de mantenir un conversa

amb una persona (sense que aquesta pugui dintingir si està mantenint una conversa amb 

un ordinador o amb un altre ésser humà.)

PREINFORMÀTICA

Àbac: Es una eina per al càlcul manual d'operacions atirmètiques que s'utilitzaba fa mil·lenis. Només realitza les quarte operacions bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). S'hi poden representar nombres enters o decimals.

L'Àbac.

A principis del segle XVII trobem "els ossos de Naiper", que eren unes tires d'ivori amb noms escrits en ells. Un mecanisme de càlcul, d'un matemátic escocès, molt útil en aquells temps.

Ossos de Naiper

Al 1622 neix "La Regla de Càlcul"

Regla de càlcul.

Al 1642, Blaise Pascal crea la Pascalina amb l'objectiu de facilitar els comptes.

Pascalina.

Entre el 1672-73 Leibniz crea una calculadora que rebrà el seu mateix nom, capaç de realitrzar les quatre operacions bàsiques i l'arrel cuadrada.

Calculadora de Leibniz.

Ni la Pascalina ni la calculadora de Liebniz proporcionaben resultats del tot correctes.

Al 1862, Charles Xavier de Colmar inventa l'Aritmòmetre, una calculadora perfeccionada sense errades, amb fi de ser comercialitzada.

L'Aritmòmetre.

 

Al 1801, Joseph Marie Jacquard va crear el teler automatitzats mitjançant el sistema de cartron inventats, amb tarjetes perforades. Va ser la primera màquina aplicada a l'industria, i va revolucionar el mon de la ingenieria.

A l'esquerra les tarjetes perforades de Jacquard, i a la detra el teler automatitzat.

Més tard, Charles Babbage, va crear una màquina utilitzant les tarjetes perforades per fer calculs i operacions complexes.

Va ser la primera vegada que va apareixer el cicle natural dels ordinadors moderns.

 

Babbage i la seva màquina diferencial.

Augusta Ada Bryan, la primera dona informàtica i programadora, que va contribuir en la interpretació dels planos de Babbage.

Hi ha un llenguatge de programació amb el seu nom.

Augusta Ada Bryan

Al 1890, Hermann Hollerith utilitza el sistema dels cartrons inventats per accelerar el treball del cens dels Estats Units, que pasar de fer-se en 7 anys, a fer-se en 2 anys i mitg.

Al 1896 Hollerith crea Tabulation Machine Company, que després d'unir-se amb dos empreses més, en 1911, van passar a formar Computing Tribulation Recording Company (CTRC). 

 Al morir Hollerith, al 1924, aquesta va cambiar el seu nom a International Bussines Machine (IBM).

INFORMÀTICA

A la 2ª Guerra Mundial la informàtica creix per aconseguir així millors computadores per usos bèlics.

Al 1943 es va crear el MARK I, la primera compuradora electromecànica, que trigaba de 3 a 5 segons per fer operacions sencilles.

MARK I.

Després va venir la ENIAC (1946), que es va crear millorant el funcionament del MARK I, però no guardaba dades.

ENIAC.

Va ser llavors quan John von Neumann va crear el concepte "emmagatzematge de dades".

John von Neumann

• Pimera Generació (1951 - 1959)
  

Els ordinadors s'obren al camp comercial i passen a funcionar amb vàlvules de buit, que ajuden a operar més ràpid.

També apareixen els tambors magnetics como a sistema de emmagatzematge secundari.

A l'esquerra una mostra de vàlcules de buit de IBM, i la dreta un exemple de tambors magnetics.

Però:

• Les vàlvules fallen, es recalenten, aixì que s'han d'anar cambiant constantment.
• Els ordinadors son massa grans i necessiten instalacions especialitzades.
• Es necessiten persones especialitzades.
• Es segueixen utilitzant les tarjetes perforades. 

           Al 1954 es començen a comercialitzar computadores per us comercial. 

L'IBM 650 va ser un dels primers ordinadors d' IBM.

• Segona Generació (1959 - 1963) 

Al 1948 es va inventar el transistor, que passaran a suplir les vàlvules. Com treballen en fred, fan que les computadores treballin millor i siguin més resistents, per la qual cosa els ordinadors són més ràpids, petits i fiables.

Els llenguatges de alt nivell ajuden a que sigui més fàcil programar els ordinadors.

Aquests ja es podem comunicar entre ells mitjançant linies telefoniques, i es canvia el tambor magnetic per la cinta magnetica, que proporciona major capacitat.

       Peró:

• Segueix passant molta estona entre que les dades entren i surten.


Solució:

• ILLIAC IV: Podía fer operacions de entrada i sortida de dades i operacions matemàtiques al mateix temps.

• Projecte MAC: Crea el sistema d'accés multiple.

ILLIAC IV.

• Tercera Generació (1963 - 1975)

Es crean els circuits integrats o semiconductors, que funcionen amb un disc de silici o un xip.

Disc de silici.

Aixó fà que les computadores siguin més ràpides, tinguin més memoria, més fiabilitat i més petites, amb la qual cosa seran més económiques.

Al 1965, la empresa DEC ( Digital Equipment Corporation) crea el PDP-8, el primer mini ordenador.

PDP-8, de l'empresa DEC.

Els ordinadors passen a ser accessibles per a les empreses, per tant, cada vegada són més petits.

Al 1967, IBM ofereix la posibilitat de que els usuaris puguin canviar el llenguatge. Es aqui quan neix la industria del software.

• Quarta Generació (1975 - 1990)

Al 1970, s'inventa el xip microprocessador. L' empresa Intel va crear el primer amb el nom de 4004.

Les gran empreses ho veien com una joguina, aixì que no s'ho van prendre molt seriosament.

INTEL 4004.

Al 1975 va apareixer el primer micro-ordinador, l' ALTAIR de MITS.

ALTAIR 8800

A finals de la década dels 70, es van començar a comercialitzar kits de muntatge per aficionats, pero eren dificils de muntar.

Steve Jobs i Steve Wozniak funden en un garatge al 1977 Apple Computer, amb l'idea de aconseguir el seu somni, crear un ordinador domestic.

Steve Jobs i Steve Wozniak

• L' Apple I era un processador de text.

Apple I

• L' Apple II ja era un ordinador, amb teclat, monitor, unitat de disc i sistema opratiu.

Apple II

Al 1984 MAC va realitzar la seva primera venda.

Com IBM utilitzava el xip de Intel amb els seus ordinadors, va tenir molta competència en el mercat, ja que més empreses podrien accedir als mateixos xips.

Tot aixó creà un gran avanç en els ordinadors:

• Cada vegada hi ha més transistors als xips, per tant hi ha més potencia.
• Apareixen els llenguatges de molt alt nivell. Bassats en el concepte de la programació orientada a objectes (OOP).
• Es desenvolupen les primeres xarxes d' alta velocitat: LAN, WAN.

• Cinquena Generació (1990 - avui)

Els ordinadors son més petits, fiables i ràpids.

Gran versatilitat de software.

Apareix la GUI ( Interface gràfica d'usuari) que facilita molt l'us de la màquina.

Al 1991 es crea la compatibilitat d'arxius entre Apple i Microsoft.

UNITATS INFORMÀTIQUES.

La informàtica ès la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i computacionals. Ens permet reforçar i potenciar la capacitat de memòria, de pensament i de comunicació.

TIC: Tecnologia basada en microelectrònica, robòtica, informàtica i les xarxes de comunicació.

Un ordinador es una màquina electrònica programada per fer automàticament el tractament de la informació. Podem dividir-ho en dos parts:

• Hardware: Part física i tangible.
• Software: Part lògica i intangible (programació).

Capacitat dels ordinadors:

El funcionament normal d'un ordinador seria:

Lectura de dades - Processament de dades - Presentació de dades - Emmagatzematge de dades

La velocitat d'un ordinador es pot entendre com la rapidesa amb la que aquest dur a terme les seves capacitats.

L' unitat de mesura es: 1 nanosegon = 1//10*9 segons

Classificació dels ordinadors:

• Ordinadors tipus A (de propòsit específic): Enfocats a una finalitat en concret.
• Ordinadors tipus B (de propòsit general): Enfocats per dur a terme diverses funciones

Emmagatzematge:

RAM: Permet un accés ràpid i directe a fitxers per llegir/escirure mentre funciona la màquina.

ROM: Memòria només de lectura, és volatil. Conté programes i permet que funcioni l'ordinador correctament.

Memòria externa: Dispositiu d' enmagatzematge d'informació permanent.

Informació: És el conjunt de dades necessàries per plantejar i resoldre problemes tècnics o de gestió presentats en un ordre determinat.

Caràcters: Qualsevol dels símbols numèrics, alfabètics o especials per escriure o calcular.

Numèrics: 0,1,2,...

Alfabètics: A, B, C,...

Especials: +, -, ?,...

Dades: Conjunt de carcàcters numèrics, alfabètics, alfanumèrics.



Sistemes numèrics:

Sistema numèric decimal: És el sistema utilitzat habitualment en el nostre dia a dia. S'utilitzen 10 caracters (0-9), i convinant aquests números obtenim tota la resta.

Sistema numèric binari: És el sistema utilitzat per les màquines. En aquest sistema només s'utilitzen 2 caracters numèrics per expresar les dues posibles solucions, el 0 i l'1.

Informació digital en el sistema binari:

Els ordinadors necesiten descompondre la informació en dígits del sistema binari per poder ser processada.

Bit de paritat:

Es un mètode de detecció de possibles errades en la transmissió d'informació i es fa possant un bit de més. Pot ser de criteri parell o senar.

Altres mètodes de verificació:

- Verificació de conte fixe

- Paritat vertical

- Codi polinòmic

- Codi Hamming: permet recuperar dades de la informació errònia.

Compressió de dades:

• Tipus de compressió:

• Sense pèrdues: No es perd informació de l'arxiu.
• Amb pèrdues: Per una major compressió es toleren pèrdues de qualitat i la informació no es recupera integrament.

• Tècniques de compressió:

• Codificació per longitud de seqüència (RLE)
• Codificació rativa o incremental.
• Codificació depenent de la freqüència.
• Codificació amb diccionari adaptatiu.
• Lempel-Zip (Zip, Unzip)

• Tipus d'arxius comprimits:

• GIF
• JPEG
• MPEG
• MP3

Arquitectura de l'ordinador:

• CPU: És el que permet que totes les operacions i la informació de l'ordinador sigui correcta.
• Disc dur: és on es guarda tota la informació de l'ordinador.
• Chip del rellotge: Contra més gz tingui el chip del rellotge, a més velocitat anirà.
• Tarjeta controladors: S'utilitza per enviar senyals al discos.
• ROM BIOS: Està compost de diversos processadors. Conté un còdig permanentment que l'ordinador utilitza per inclinar-se.
• Tipus de conexions: USB, 2.0, JACK 2.5, Fire wire, DVI, Módem, LAN, PS2, SPDIF, VGA,...

Ergonomia: